MIRADA A L'ALTERITAT

"Mis ojos, sin tus ojos, no son ojos,

que son dos hormigueros solitarios,

y son mis manos sin las tuyas varios

intratables espinos a manojos."

Miguel Hernández, "Imagen de tu huella"

Avui a classe hem parlat de la "Imagen de tu huella" de Miguel Hernàndez. Aquests versos ens recorden a la pregunta recurrent de l'assignatura, on dipositem la mirada com a educadores i educadors socials?

Miguel Hernández va ser un poeta amb una sensibilitat social especial i un compromís polític amb els més pobres i desheretats. D’aquest poema vaig poder extreure reflexions. 

Tots som persones o pertanyem a col·lectius vulnerables, qui no ho és? El fet que ens diferencia els uns dels altres és si tenim la possibilitat de ser vistos o no, és per això que té molta importància la mirada amb la qual mirem a l'altre. Avui ho he entès molt millor.

Llavors ara ser respondre a la pregunta següent: Les que treballarem són vulnerables? O són mirades com si ho fossin? Som nosaltres com a societat que les fem vulnerables, invisibles, detestables? 

Hem de ser conscient de com i des d'on mirem quan mirem a l'altre, perquè té més conseqüències de les que pensem. Per poder reconèixer a l'altra, s'ha de crear un vincle on l'altra vulgui estar allà. 

"No aceptamos la diferència porquè no aceptamos nuestra pròpia diferencia"

Aquesta frase que es va dir a classe em va deixar reflexionant uns dies.

Aquestes reflexions em recorden a la cançó del Manel, "Per la bona gent". En aquesta cançó, es parla de la influència de les persones en la nostra vida, de com deixen una marca que perdura malgrat la distància o el temps. Aquesta idea de les empremtes emocionals, de com les persones que hem conegut i estimat continuen presents d'alguna manera, s'assembla al tema del poema, on la imatge d'una persona estimada continua viva en el record.

"Per la bona gent", de grup de música Manel