“Lo Invisible, lo indicible, lo detestable”

Comencem l'octubre amb la classe d'Àmbits professionals, nerviosa perquè ens depararà aquesta assignatura que encara no tinc molt clar que tractarà. Hem començat la classe i de nou la Glòria ha demanat dos voluntaris i han sortit dues companyes. 

Hem vist el documental: “Lo Invisible, lo indicible, lo detestable”  de “Ignacio Calderón Almendros”. En aquest documental s'explora les formes d'exclusió i invisibilització que viuen les persones i col·lectius, en els contextos educatius i socials. A través de testimonis i reflexions, posa de manifest com determinades narratives són silenciades i com les estructures socials perpetuen barreres físiques i culturals que marginen. L'obra busca fer visibles aquestes realitats ignorades, qüestionar allò que no es diu i enfrontar-nos amb el que sovint es rebutja, promovent una mirada crítica i inclusiva.

Aquest documental em va fer sentir impotència i angoixa, ja que provoca un cop de realitat a través de les imatges i la narració. Aquest documental té molta relació amb el que vivim i el que estudiem. Ens mostra com som s societat, pel fet que per molt que vulguem pensar que nosaltres no ho fem o no actuem així. Nosaltres, les educadores socials (o en el nostre cas, futures educadores) treballem amb aquestes persones i col·lectius "invisibles", però, en canvi, no ho fem amb les persones que invisibilitzen i a les persones que no pensen com el vídeo, crec que això afecta al fet que la societat no canviï la mirada. També crec que el fet que treballem amb les persones invisibilitzades no ens deslliure de tenir una mirada i actituds despectives cap aquestes persones quan sortim de treballar. Això demostra el que diu el vídeo de la "fachada" que tenim tots.  

La cançó de Manel que em recorda a aquesta sessió i al documental vist "Captatio Benevolentiae". Aquesta cançó reflexiona sobre la vulnerabilitat, el pas del temps i les històries que sovint queden amagades o oblidades, evocant temes que es podrien associar amb la invisibilitat i allò que no es diu o es rebutja en la societat. La seva atmosfera introspectiva i poètica connecta amb la idea de donar veu a allò que habitualment queda fora de la narrativa principal.

"Captatio Benevolentiae", Grup de música Manel